dijous, 9 de desembre del 2010

Marigó (PSC): Ara diners públics per convèncer al regidor del PP

Com ja vam anunciar avui publiquem el segon document i no el darrer que confirma l’ús públic de diners de l’Ajuntament per intentar governar Blanes a qualsevol preu. La factura que avui adjuntem pagada també amb la VISA d’alcaldia correspon a un dinar que va tenir lloc el dia 1 de juny de 2007, dos dies després del sopar de Josep Marigó amb el líder d’EUiA, Joan Salmerón. Aquest cop el convidat és Celestino Lillo, l’únic regidor del PP i peça clau en l’estratègia d’aconseguir l’alcaldia pel candidat socialista.
Josep Marigó volia amagar-se d’aquesta trobada i va convidar al regidor popular a un lloc més apartat i més modest, devia tenir clar que un cop tancat l’acord amb els ecosocialistes convèncer al regidor del PP seria bufar i fer ampolles. El dinar és produeix al restaurant Punta riu Tordera a Malgrat i el cost molt més modest, 54,65 .-€, amanida, escalivada i carns a la brasa, el líder socialista estava convençut de guanyar-se el regidor popular per la causa.
Voldríem pensar que tant Joan Salmerón (EUiA) com Celestino Lillo (PP) van ser víctimes de Josep Marigó (PSC) i que ignoraven que el dinar era pagat amb diners públics. Amb aquestes noves dades podem certificar que el líder socialista va voler governar sense tenir en compte ni ideologies ni programes. Avui comprovem que va enganyar a l’opinió pública i als seus electors, avui tenim la certesa que malgrat negar-ho el PSC amb el vist i plau d’EUiA va intentar pactar amb el PP ( tenia tot el dret a fer-ho, però no a mentir) i que tant sols la fermesa i la dignitat del regidor popular ho va impedir.
La proposta socialista a Celestino Lillo (PP) era com un insult a la intel·ligència, Josep Marigó li va demanar el seu vot a la investidura a canvi d’estudiar per després de l’estiu una entrada al govern, calia guanyar temps per convèncer a la militància d’EUiA per tal que acceptessin el nou tripartit blanenc. Era l’única condició que li posava Joan Salmerón per acatar l’estratègia de Marigó.
Celestino Lillo no va acceptar la proposta, li va semblar un insult a la mateixa democràcia i un insult al PP, el volien, però d’amagat, va tenir molt clar que no podia pactar amb algú que s’avergonyia del que anava a fer, no tot val per governar.
Josep Marigó va voler governar amb el PP amagat la nevera, la seva obsessió cap a ERC el va portar a buscar un acord impossible, la seva obsessió el va portar a l’oposició. Esperem que Josep Marigó s’expliqui i és disculpi d’aquests fets.
Postdata:  Agraïm el suport rebut a la informació que hem fet pública, més de 500 visites rebudes ens donen forces per seguir endavant. El que publiquem és fruit d’informació certa que ens han fet arribar al nostre correu electrònic, blanesconfidencial@gmail.com  tothom hi pot participar, explicarem la veritat. Moltes gràcies, el Wikileaks blanenc no s’aturarà.